1999  Al Poble Kurd

Que en la lluita per la defensa dels seus drets, ha suportat sense defallir, deportacions, assassinats, tortures i intents repetits de destruir la seva identitat col·lectiva.

1998  A Sola Sierra, presidenta de l'Agrupació de Familiars de Detinguts-
          Desapareguts de Xile

Per la seva fermesa en rescatar de l'oblit les víctimes de la repressió que van patir i van desaparèixer lluitant per a construir una societat justa, lliure i democràtica.

1997  A Vandana Shiva

Per la seva important aportació científica i personal al moviment ecologista i feminista a l'Índia, eixamplant els seus àmbits cap a una perspectiva més oberta en la qual convergeixen les lluites relatives al gènere, l'ecologia, etnicitat, classe i drets humans.

1996  A Salima Ghezali, periodista algeriana

Per la seva tasca solidària envers els immigrants que arriben al Sud del nostre país en situacions difícils, moltes vegades dramàtiques, i que han de suportar actituds xenòfobes i racistes.

1995  A l'Abbé Pierre

La veu dels sense veu, per la seva lluita constant en defensa dels marginats creant les comunitats d'Emaús d'acolliment, renovació i esperança pels que viuen en la pobresa i l'exclusió, compartint la vida amb ells.

1994  Als nens de la guerra del Sudan

Que a causa de la guerra que devasta el seu país des de fa 11 anys han hagut de desplaçar-se a través de les terres del cor d'Àfrica, caminant junts 2.000 km per poder sobreviure. La seva marxa col·lectiva és un clam per la pau al Sudan i a tota l'Àfrica.

1993  A la ciutat bòsnia de Tuzla i al diari Oslobodenje de Sarajevo

A l'heroica ciutat bòsnia de Tuzla que, enmig de la terrible guerra que enfronta els diversos pobles de l'antiga Iugoslàvia, ha sabut crear un espai de convivència entre les comunitats musulmana, sèrbia i croata, i ha acollit amb generositat i solidaritat milers de refugiats d'altres poblacions. Als periodistes i treballadors del diari Oslobodenje (Alliberament) de Sarajevo, pertanyents a les tres comunitats -musulmana, sèrbia i croata-, que treballant units han informat dia rere dia, exposant les seves vides, al servei de la llibertat i de la pau.

1992  A Pere Casaldàliga

Bisbe de São Félix do Araguaia (Mato Grosso, Brasil). Mn. Casaldàliga, comparteix, des de l'any 1968, la vida amb els indígenes i els camperols d'aquesta part de l'Amazònia, defensant-ne els drets i fent sentir la seva veu davant de l'agressió que pateixen contra la seva vida, la seva terra i la seva cultura. I per la solidaritat que manté amb tota l'Amèrica Llatina.

1991  A les víctimes innocents del Poble d'Irak

Que van sofrir el bombardeig massiu de les forces multinacionals, i la repressió de Saddam Hussein. A Tahar Ben Jelloun autor del poema La remontée des cendres, i a Dia Azzawi que l'ha il·lustrat, perquè han volgut amb el seu llibre retre homenatge als milers d'iraquians anònims morts, aixecant una estela funerària, sense odi, amb dignitat per conservar llur memòria.

1990  A Alexander Dubcek

Per la seva contribució a la regeneració i dignificació del socialisme restituint-li el seu humanisme, postulats de la Primavera de Praga de 1968 que impulsà i defensà en les condicions més adverses, afrontant-ho tot amb coratge, serenitat i esperança. Esperança que ha permès als pobles Txec i Eslovac preservar la seva identitat. .