LES LLIBERTATS EN PERILL: LA COARTADA DE LA SEGURETAT

Març 2006

D'ençà de l'11 de setembre de 2001, el govern dels Estats Units ha explotat la commoció provocada pels atemptats terroristes per impulsar una retallada de les llibertats civils i polítiques al país. L'extensió a Europa dels atemptats islamistes (Madrid i Londres) s'ha traduït també en polítiques repressives al nostre continent. La temença justificada de la ciutadania s'aprofita per legitimar restriccions als moviments de les persones i a les comunicacions, i atacs als drets de tothom.

Aquesta evolució s'emmarca en un discurs de “xoc de civilitzacions” segons el qual Occident estaria amenaçat pel món islàmic, discurs que no ajuda a desactivar les tensions de què s'alimenta el terrorisme. Al contrari, fomenta el mal que diu voler evitar. La situació es complica pel fet que avui l'islam no és una realitat aliena i llunyana, sinó cada cop més present al cor mateix d'Occident degut a la immigració massiva de musulmans cap als nostres països. S'intenta amalgamar els dos fenòmens i fer creure que la violència dels terroristes i la dels incendiaris de les banlieues franceses –per exemple—obeeixen a una mateixa i única amenaça.

Aquestes pors fan aflorar reaccions xenòfobes i racistes, acompanyades de vegades d'actes violents, que fan pensar que el nervi ideològic del nazifeixisme (raça superior, dret del més fort, legitimitat del genocidi) pot perviure entre nosaltres, soterrat i latent, i que pot esclatar en qualsevol moment provocant ferides difícils de reparar. La por a un enemic difús, alhora exterior i interior, d'altra banda, fomenta l'unanimisme i criminalitza el lliure exercici de la discrepància, erosionant així la democràcia. Convé prevenir-nos d'aquestes amenaces abans que sigui massa tard.

EL NEOLIBERALISME ÉS COMPATIBLE AMB LES LLIBERTATS?
Bernard Cassen
Periodista i director general de Le Monde Diplomatique, professor emèrit de l'Institut d'Estudis Europeus de la Universitat París VIII

LES MIGRACIONS DEL SUD O LA NOVA “INVASIÓ DELS BÀRBARS”
Joaquim Sempere
Professor de Sociologia de la Universitat de Barcelona